Sobre mi Projectes Altres Contacte
GRASSLANDS
Centre esportiu i formalització urbana d'un parc de negocis adjacent.
Ulanqab, Xina.

Concurs tancat

Dissenyat durant l'experiència professional a
The Architectural Design and Research Institute of Harbin Institute of Technology
Pàgina web de l'empresa ⧉

Responsabilitats:
Disseny conceptual i bàsic de l'equipament esportiu, i disseny conceptual de l'ordenació del parc de negocis.

Febrer 2015
GRASSLANDS
Centre esportiu i formalització urbana d'un parc de negocis adjacent.
Ulanqab, Xina.

Concurs tancat

Dissenyat durant l'experiència professional a
The Architectural Design and Research Institute of Harbin Institute of Technology
Pàgina web de l'empresa ⧉

Responsabilitats:
Disseny conceptual i bàsic de l'equipament esportiu, i disseny conceptual de l'ordenació del parc de negocis.

Febrer 2015

ON?

乌兰察布, Ulanqab (també romanitzat com Wulanchabu), és una ciutat xinesa de tamany petit de la Regió Autònoma de Mongòlia Interior. Aquesta regió és destacada per tenir un rerefons cultural característic derivat del seu passat mongol, i per un paisatge de planures extenses amb suaus turons.

Paisatge característic de Mongòlia Interior.


QUÈ?

L'encàrrec del client anava encaminat a desenvolupar quatre illes d'una zona en desenvolupament de la ciutat. Tres de les illes havien d'anar destinades a un parc de negocis, i la restant allotjaria un centre esportiu. El client, amb negocis al sector de la mineria, va suggerir que l'element principal, el centre esportiu, guardés relació amb el món dels minerals.

COM?

L'aproximació al projecte, pel que fa al centre esportiu, va consistir inicialment en plantejar els diversos espais que es demanaven (principalment un espai de pisicines esportives i un altre de pistes per a esports de raqueta) seguint una disposició lògica i que permetés una correcta legibilitat del conjunt. En aquest sentit, es van separar aquests dos sectors anteriorment esmentats, amb un hall central que travessava l'edifici, de tal manera que s'hi podía accedir per ambdós costats. Tant en el cas de les pistes com de les piscines, es proposa un anell superior d'observació, a on eventualment s'hi pot acoplar una graderia extra a més de la fixa ja existent, responent així a la fluctuació de públic que es suposava que podia haver en una ciutat d'un tamany relativament petit.

Organització dels espais.

Els espais interiors, a més, es van organitzar intentant conformar franges longitudinals en vistes al que seria el següent pas projectual: Un cop organitzats, i tenint en compte la franquícia en alçada que necessitava cadascun deles espais esportius, aquestes franges es cobreixen amb una coberta que les engloba, corbant-se per salvar les diferències en alçada, i formalitzant l'edifici de tal manera que recorda a les ondulacions de les planuries mongols, que, a més, queda trencat pel volum prismàtic i vidriat del hall, que emergeix com una gemma d'enmig dels turons. De fet, es planteja una coberta ajardinada transitable en gran part de la seva superfície, que acaba fent que l'edifici sigui efectivament un monticle verd ondulant enmig de la ciutat.

Formalització de l'edifici.

Pel que fa a l'ordenació del parc de negocis veí, que requeria en aquesta fase de projecte una concreció menor que la del centre esportiu, es vol que es distancii del disseny habitual que simplement emplena la parcela amb edificis alineats. En aquest cas, la planta del parc de negocis es dissenya seguint un esquema tipus Radburn: Es tracen cul-de-sacs (amb àrees peatonals intermitjes) que penetren cap a l'interior. Així, cada lot d'oficines té un accés pel cul-de-sac rodat i un altre des de l'interior d'illa ajardinat. A més, els interiors de les illes estan interconectats entre ells per un recorregut verd, que facilita la circulació dels vianants i tràfic no motoritzat pel conjunt.

Esquema general de l'ordenació.

A més, s'intenta evitar caure en un disseny arquetípic, i es tenen en compte variables que ajudin a caracteritzar l'ordenació. Per exemple, s'obren vistes cap al complex esportiu, per tal de tenir-lo com a punt focal des de diversos punts, es perllonguen eixos que apunten a l'emplaçament, i s'utilitza sempre algun element singular (com el centre esportiu o un edifici especialment prominent) com a fita dels recorreguts més marcats. Tot aixó contribueix a percebre l'espai com quelcom que té un sentit i trascendeix la organització estàndar.

Paisatge característic de Mongòlia Interior.

Organització dels espais.

Formalització de l'edifici.

Esquema general de l'ordenació.