Sobre mi Projectes Altres Contacte
SHENZHEN CAMPUS
Proposta semifinalista en el procés de selecció intern de l'empresa

Ampliació d'un campus universitari.
Shenzhen, Xina.

Encàrrec directe

Dissenyat durant l'experiència professional a
The Architectural Design and Research Institute of Harbin Institute of Technology
Pàgina web de l'empresa ⧉

Responsabilitats:
Ordenació i disseny conceptual de l'ampliació d'un campus universitari.

Maig 2015
SHENZHEN CAMPUS
Proposta semifinalista en el procés de selecció intern de l'empresa

Ampliació d'un campus universitari.
Shenzhen, Xina.

Encàrrec directe

Dissenyat durant l'experiència professional a
The Architectural Design and Research Institute of Harbin Institute of Technology
Pàgina web de l'empresa ⧉

Responsabilitats:
Ordenació i disseny conceptual de l'ampliació d'un campus universitari a Shenzhen.

Maig 2015

ON?

Shenzhen, 深圳 en xinès, és una metròpoli del sud de Xina que compta amb més de 10.000.000 habitants. Si la xifra ja de per si és vertiginosa, quan es descobreix que, abans de l'any 1980, la ciutat no existia, es constata que ens trobem davant d'un cas que gairebé únic a tot el món.

La ciutat de Shenzhen neix amb la creació d'una zona econòmica especial als terrenys fronterers amb l'antiga colònia britànica de Hong Kong. Aquesta acció, juntament amb els baixos preus del sòl, fa que gran part de les empreses que treballen a Hong Kong s'estabeixin a Shenzhen i acabin generant la gran ciutat que avui dia és.

Situada ja en zona tropical i propera al mar, la temperatura és suau a l'hivern però accentuadament alta a l'estiu, i, en combinació amb l'alta humitat, genera un clima amb molta xafogor i plujes monsòniques freqüents.

Actualment, Shenzhen és un dels principals pols econòmics de Xina, i com a tal, a més d'un gran nombre de negocis i un gran volum d'habitants, és una ciutat pionera en quant a centres de recerca, acollint els campus de diverses universitats.


QUÈ?

El Harbin Institute of Technology és una universitat xinesa basada a la ciutat de Harbin, al nord-est del país, però que també té campus a les ciutats de Weihai i de Shenzhen. En aquesta última, el campus, relativament nou, s'havia de dur a terme en dos fases, però la institució va decidir encarregar un projecte per a modificar la segona fase, encara per executar, i realitzar-ne una nova versió. Per tant, es tractava d'un projecte que hauria de reconèixer les característiques de la primera fase existent del campus.

El projecte, sobretot, demanava un gran nombre d'espai residencial, a més de diversos aularis, oficines, i un auditori.

COM?

Donades les característiques climàtiques de Shenzhen, una de les primeres decisions, gairebé automàtica, va ser que el conjunt havia de ser el més unitari possible, o, si més no, els seus elements havien d'estar connectats per passeres tancades per a poder climatitzar-les i evitar al màxim la sortida al carrer en moments de temperatura extrema. Aquesta tipologia d'elements vinculats amb corredors tancats és molt habitual a la zona del sud de Xina.

Per tal de posicionar el projecte a l'entorn i fer-lo identificable, es va fer un estudi de la visibilitat des de diversos punts del voltant de l'emplaçament. En el punt de màxima visibilitat, s'hi intentaria ubicar algun element prominent que marqués la posició del campus.

Al estudiar la fase construida del campus, aquest revelava una estructura per la qual els edificis s'organitzaven al voltant d'un espai verd central que restava obert, com a l'espera que el semicercle relatiu que l'envoltava s'acabés de conformar al nostre emplaçament. Per tant, es va decidir que es mantindria aquesta estructura (edificació al perímetre, zona verda interior) per a donar cohesió al campus. Restant l'espai que ocuparia el jardí central, la zona on s'ubicaria l'edificació quedava amb una certa forma de 'Y'.

L'estratègia per ocupar aquest espai va ser la següent:

Es va destinar la zona oest a l'espai residencial per a que aquest fos coherent amb el ja existent de la primera fase, i realitzar-lo amb edificació en altura. En quant a tipologia, però, es decideix marxar de la tipologia habitual utilitzada a xina (que acaba sent en molts casos deficient en quant a orientació, ventilació, etcètera) i es dissenya un model de torre amb apartaments a banda i banda (en el cas del campus, est-oest), i una franja central oberta amb grans terrasses comunitàries ajardinades cada quatre altures. D'aquesta manera, tots els apartaments de les torres tenen asolellament i possibilitat de ventilació creuada natural, molt convenient pel clima càlid de Shenzhen.

En planta, el projecte es va ordenar traçant uns passejos que vertebraven la forma de 'Y' de l'emplaçament ocupable. D'aquesta manera, existien unes edificacions perimetrals que agrupaven les funcions d'espais d'oficines, departaments, etcètera, i que actuaven com a barrera protegint l'interior del campus del possible soroll que hi pogués haver als voltants. Al costat interior del passeig, s'hi ubicaven els aularis i el espais de recerca que requerien un ambien més silenciós. Al punt de bifurcació de la 'Y', com a element singular que rebia frontalment els qui entraven al campus per l'accés principal, s'hi trobava l'auditori.

Vista de l'edifici de l'auditori i els dos passejos.

Vista general del projecte.

Es va dotar als passejos d'un ambient especial per mitjà d'uns pòrtics en gelosia que els cobrien a mode de galeria. Els pilars laterals dels pòrtics, ubicats a la façana dels respectius edificis de les dues bandes del passeig, aguanten un sistema de corredors que, cada certs nivells, comuniquen tots els edificis entre ells. A més, es pensa que dels pòrtics s'hi puguin penjar tèxtils que protegeixin els passejos interiors del sol estiuenc, que en aquesta zona tropical arriba a incidir verticalment.

Vista de l'edifici de l'auditori i els dos passejos.

Vista general del projecte.